dilluns, 26 de juliol del 2010

Montilla vivía en el "Show de Truman" y ahora se encuentra con la realidad.


Montilla ha querido ser más nacionalista que los nacionalista burgueses de CiU y que los nacionalistas radicales de ERC y al final, una vez que este "socialista" les ha hecho el trabajo sucio, lo han abandonado a su suerte. Albert Rivera, en la réplica a Montilla en el debate sobre la sentencia del Estatuto, le hace ver esta miserable situación. El PSC, que debería haber sido el partido de la centralidad, se ha convertido en el partido que ha tensado la sociedad catalana como nunca antes en la historia de la democracia, abandonando los consensos básicos mayoritarios de la Constitución del 78 y el Estatuto de Sau del 79, marginando a una buena parte de la ciudadanía catalana y de la misma base socialista y concediendo parcelas de poder al nacionalismo insolidario , excluyente y conservador, representado por ERC y CiU.

Albert Rivera reprocha también el doble rasero del partido de centro derecha conservador PP al impugnar artículos del estatuto de Cataluña que posteriormente impulsó en el Estatuto de Andalucía: que luego no les extrañe que les tilden de "anticatalanes".
--------------
Montilla ha volgut ser més nacionalista que els nacionalista burgesos de CiU i que els nacionalistes radicals d'ERC i al final, una vegada que aquest "socialista" els ha fet la feina bruta, l'han abandonat a la seva sort. Albert Rivera, en la rèplica a Montilla en el debat sobre la sentència de l'Estatut, li fa veure aquesta miserable situació. El PSC, que hauria d'haver estat el partit de la centralitat, s'ha convertit en el partit que ha tensat la societat catalana com mai abans en la història de la democràcia, abandonant els consensos bàsics majoritaris de la Constitució del 78 i l'Estatut de Sau del 79, marginant a una bona part de la ciutadania catalana i de la mateixa base socialista i concedint parcel.les de poder al nacionalisme insolidari, excloent i conservador, representat per ERC i CiU.

Albert Rivera retreu també el doble tracte del partit de centre dreta conservador PP al impugnar articles de l'estatut de Catalunya que posteriorment va impulsar en l'Estatut d'Andalusia: que després no els estranyi que els titllin de "anticatalans".